L’Alba és una noia d’una trentena d’anys que viu a Hèlsinki on fa d’intèrpret per als immigrants romanesos. Ella coneix bé aquest idioma perquè és la llengua del seu pare, la seva ex-parella i el dels habitants de la Vila Roja. Quan el seu avi, un home que rep el nom de Llop, mora retorna a aquesta població, i aquest retorn fa que els seus records d’infantesa i primera joventut s’encadenin amb el passat familiar i amb la història de la Romania de l’última meitat del segle XX. La Cristina Sandu crea en aquesta novel·la un mosaic narratiu en el qual també hi tenen cabuda les llegendes, els mites i les tradicions.
