l Bordell dels secrets ens presenta el Raval de Barcelona del 1960 on tres preadolescents es dediquen a robar pel carrer amb l'objectiu de poder pagar la seva entrada al bordell de la cantonada que té com a títol , amb la finalitat de poder perdre la virginitat. Sense cap dubte, l'obra ens presenta en clau de comèdia, la visió de l'adolescència en referència a la realitat que ens envolta, i amb una actitud positiva i conciliadora, ens parla d'aspectes i sentiments socials rellevants com el classisme, la cobdícia, l'enveja, la il.lusió, l'amistat, els somnis, i sobretot, l'amor. Érase una vez en La Mina, es un texto que nos sitúa en el barrio de La Mina de Barcelona, de los años ochenta, donde tres niños se encuentran una pistola y se plantean que hacer con ella. Sin duda, la obra nos muestra un retrato fotográfico de toda una generación, a través de personajes míticos a nivel social, y nos sumerge en todo un conjunto de conflictos, que marcaron toda una generación.
No m'ha agradat.
I m'explico.
A la primera lectura que he fet, m'ha semblat un llibre interessant, amb uns dels millors diàlegs que he llegit, però amb molta carència de continuïtat.
Després li he donat al meu fill (catorze anys) i se l'ha empassat en una tarda.
Quan li he dit que no m'havia agradat perquè no considerava que la història tingués continuïtat, la seva resposta m'ha deixat amb la boca oberta.
- Mama, per què li has de buscar la contra a tot? Són nois com jo, no sempre tenim continuïtat, a vegades només fem les coses i ja està, no tot té un perquè a la vida.
Després d'això ho he entès, és veritat, a vegades les coses són com són, sense resposta.
Destaco, això sí, que és un llibre magnífic enfocat a l'adolescència, i crec que s'han de continuar escrivint llibres així.
Fora del TikTok, l'Instagram... I tot el que avui dia els/les joves veuen com si no hi hagués altra cosa, l'Èric ens mostra un punt de vista distint, on els joves agafen la veu i poden parlar, tant de bo aquest tipus de llibres es comencin a fer més coneguts entre els/les joves, ja que es necessiten aquestes noves influències (i no tant les que hi ha darrere de les pantalles).
Barriada pone como punto de exposición una nueva voz literaria enfocada a la juventud a través del lenguaje de esta.
Sus piezas nos muestran un conjunto de conflictos simples, proyectando toda la fuerza en sus diálogos y en sus personajes.
Arrasador y Bestial
Un libro con esencia y espíritu, que desnuda una realidad pasada que todavía se vislumbra en los retratos juveniles e infantiles (así como adultos) que componen la sociedad actual.
El trasfondo de realidad que se observa entre sus páginas es ''arrasador'', y entre sus márgenes se respira un oxígeno ya pasado, que cada día más se hace latente.
Barriada és un llibre que ens mostra una fotografia dels anys seixanta i vuitanta a una Barcelona marcada per les conseqüències a una dictadura, per la falta de feina, per la recerca dels drets, per l'amistat, l'amor, els dubtes i la por...
Barriada mostra els costats de les històries que cada vegada estan més de moda en l'actualitat, potser pel fet que mirem enrere, i desitjaríem tenir més energia de l'esperit que es tenia abans.
Parlar de Barriada, és parlar de la gent del barri... Millor dit... De la gent del carrer... No mal interpreteu les meves paraules, no estic parlant de delinqüents, sinó de les persones i els personatges que anys enrere van formar part dels nostres carrers, i dels nostres dies... A temps d'ara, no podem veure aquell mafiós delinqüent que dominava el barri del Raval aprofitant-se dels més petits, i la raó per la qual no el veiem, és perquè no ens el mostren, per mi, l'art ha de ser un canal de projecció, que ens permeti veure la vida a través dels seus personatges, ficticis, i no tan ficticis, que es belluguen entre les per pàgines.
L'autor crea una finestra per la qual es pot mirar un petit camp de conflictes passats, i el més interessant, ''no tan passats'' d'aquests personatges.
Parlar d'aquest llibre, és parlar de la virtuositat del carrer, de l'exposició de les vides de totes aquelles persones que van passar (i passen) desapercebudes...
Potser sí que és veritat que en algun moment que altre, es deixa de banda el sentimentalisme intern dels personatges, i potser és una cosa a treballar a escala teatral, no obstant això, el conjunt guanya la partida, i aquells joves barroers, es fan intocables davant el pas del temps.
Espero que un text així es dugui a terme a un teatre, ja que és imprescindible que l'escenari escolti les veus d'aquells joves (i no tan joves) que fins i tot, avui dia, no poden parlar.
Empecemos por el principio.
Primeramente, el autor de esta obra nos presenta dos piezas teatrales en un mismo volumen literario, cosa que parece algo sencillo a simple vista, si no fuera por el hecho, de que los dos textos estás escritos en diferentes lenguas, uno en catalán, y el otro en castellano.
No es la primera vez que esto se plantea en el panorama literario, pero sí que es cierto que no todas las editoriales están dispuestas a promover este tipo de apuestas, por ello, me quito el sombrero ante Arola Editors.
Por otro lado, contamos con los prólogos de Eduard Reboll, y el director y guionista Agustí Villaronga, que plantean varias ideas y reflexiones sobre los temas tratados en el libro, de nuevo un acierto.
Ahora vayamos a los textos.
''El Bordell dels secrets'' Nos presenta el Raval de los años 60, presentándonos a tres niños que se dedican a robar por el barrio del Raval con el objetivo de poder perder la virginidad en el burdel de la zona.
Amor, nostalgia, fraternidad, ambición, poder, pero sobre todo... Cariño... Esta sería la palabra que describe este texto, y lo más interesante de todo, es la inocencia con la que sus frases engloban la trama y el conflicto.
Si echáramos la vista atrás, y presentáramos este texto, sin duda alguna, lo describirían como ''Un juguete teatral'' pues el maravilloso juego de dicha obra es lo que le proporciona su magia y su interés.
''Érase una vez en la mina'' Nos presenta el barrio de la mina de Barcelona de los años 80, donde tres adolescentes se encuentran una pistola.
¿Qué es lo que más caracteriza a este texto? Su retrato de la realidad y la vida de los 80 en Barcelona, en ese barrio donde actualmente se encuentran las nuevas viviendas, pero que por aquel entonces aún se distinguían las barracas del campo de la bota.
Los miedos, la pobreza, el amor, la incertidumbre... Pero sobre todo, la amistad, ese aroma del Stephen King, la historia interminable, Karate Kid, entre otras, que más se vislumbran, envuelto con la atmosfera del cine ''kinki'', ese rezumo que a todos los jóvenes que vivimos aquella época nos marcó la adultez.
Sin duda, Martínez Girón, dicho por Agustí Villaronga, es un hombre de Barrio, y el barrio, según mi parecer, hay que mostrarlo, pues en la época que vivimos, puede que la vida, la naturalidad, y el amor que se esconde tras esos mal nombrados ''Barrios'' nos acabe devolviendo nuestra identidad.
No m'ha agradat.
I m'explico.
A la primera lectura que he fet, m'ha semblat un llibre interessant, amb uns dels millors diàlegs que he llegit, però amb molta carència de continuïtat.
Després li he donat al meu fill (catorze anys) i se l'ha empassat en una tarda.
Quan li he dit que no m'havia agradat perquè no considerava que la història tingués continuïtat, la seva resposta m'ha deixat amb la boca oberta.
- Mama, per què li has de buscar la contra a tot? Són nois com jo, no sempre tenim continuïtat, a vegades només fem les coses i ja està, no tot té un perquè a la vida.
Després d'això ho he entès, és veritat, a vegades les coses són com són, sense resposta.
Destaco, això sí, que és un llibre magnífic enfocat a l'adolescència, i crec que s'han de continuar escrivint llibres així.
Fora del TikTok, l'Instagram... I tot el que avui dia els/les joves veuen com si no hi hagués altra cosa, l'Èric ens mostra un punt de vista distint, on els joves agafen la veu i poden parlar, tant de bo aquest tipus de llibres es comencin a fer més coneguts entre els/les joves, ja que es necessiten aquestes noves influències (i no tant les que hi ha darrere de les pantalles).
Barriada pone como punto de exposición una nueva voz literaria enfocada a la juventud a través del lenguaje de esta.
Sus piezas nos muestran un conjunto de conflictos simples, proyectando toda la fuerza en sus diálogos y en sus personajes.
Arrasador y Bestial
Un libro con esencia y espíritu, que desnuda una realidad pasada que todavía se vislumbra en los retratos juveniles e infantiles (así como adultos) que componen la sociedad actual.
El trasfondo de realidad que se observa entre sus páginas es ''arrasador'', y entre sus márgenes se respira un oxígeno ya pasado, que cada día más se hace latente.
Barriada és un llibre que ens mostra una fotografia dels anys seixanta i vuitanta a una Barcelona marcada per les conseqüències a una dictadura, per la falta de feina, per la recerca dels drets, per l'amistat, l'amor, els dubtes i la por...
Barriada mostra els costats de les històries que cada vegada estan més de moda en l'actualitat, potser pel fet que mirem enrere, i desitjaríem tenir més energia de l'esperit que es tenia abans.
Parlar de Barriada, és parlar de la gent del barri... Millor dit... De la gent del carrer... No mal interpreteu les meves paraules, no estic parlant de delinqüents, sinó de les persones i els personatges que anys enrere van formar part dels nostres carrers, i dels nostres dies... A temps d'ara, no podem veure aquell mafiós delinqüent que dominava el barri del Raval aprofitant-se dels més petits, i la raó per la qual no el veiem, és perquè no ens el mostren, per mi, l'art ha de ser un canal de projecció, que ens permeti veure la vida a través dels seus personatges, ficticis, i no tan ficticis, que es belluguen entre les per pàgines.
L'autor crea una finestra per la qual es pot mirar un petit camp de conflictes passats, i el més interessant, ''no tan passats'' d'aquests personatges.
Parlar d'aquest llibre, és parlar de la virtuositat del carrer, de l'exposició de les vides de totes aquelles persones que van passar (i passen) desapercebudes...
Potser sí que és veritat que en algun moment que altre, es deixa de banda el sentimentalisme intern dels personatges, i potser és una cosa a treballar a escala teatral, no obstant això, el conjunt guanya la partida, i aquells joves barroers, es fan intocables davant el pas del temps.
Espero que un text així es dugui a terme a un teatre, ja que és imprescindible que l'escenari escolti les veus d'aquells joves (i no tan joves) que fins i tot, avui dia, no poden parlar.
Empecemos por el principio.
Primeramente, el autor de esta obra nos presenta dos piezas teatrales en un mismo volumen literario, cosa que parece algo sencillo a simple vista, si no fuera por el hecho, de que los dos textos estás escritos en diferentes lenguas, uno en catalán, y el otro en castellano.
No es la primera vez que esto se plantea en el panorama literario, pero sí que es cierto que no todas las editoriales están dispuestas a promover este tipo de apuestas, por ello, me quito el sombrero ante Arola Editors.
Por otro lado, contamos con los prólogos de Eduard Reboll, y el director y guionista Agustí Villaronga, que plantean varias ideas y reflexiones sobre los temas tratados en el libro, de nuevo un acierto.
Ahora vayamos a los textos.
''El Bordell dels secrets'' Nos presenta el Raval de los años 60, presentándonos a tres niños que se dedican a robar por el barrio del Raval con el objetivo de poder perder la virginidad en el burdel de la zona.
Amor, nostalgia, fraternidad, ambición, poder, pero sobre todo... Cariño... Esta sería la palabra que describe este texto, y lo más interesante de todo, es la inocencia con la que sus frases engloban la trama y el conflicto.
Si echáramos la vista atrás, y presentáramos este texto, sin duda alguna, lo describirían como ''Un juguete teatral'' pues el maravilloso juego de dicha obra es lo que le proporciona su magia y su interés.
''Érase una vez en la mina'' Nos presenta el barrio de la mina de Barcelona de los años 80, donde tres adolescentes se encuentran una pistola.
¿Qué es lo que más caracteriza a este texto? Su retrato de la realidad y la vida de los 80 en Barcelona, en ese barrio donde actualmente se encuentran las nuevas viviendas, pero que por aquel entonces aún se distinguían las barracas del campo de la bota.
Los miedos, la pobreza, el amor, la incertidumbre... Pero sobre todo, la amistad, ese aroma del Stephen King, la historia interminable, Karate Kid, entre otras, que más se vislumbran, envuelto con la atmosfera del cine ''kinki'', ese rezumo que a todos los jóvenes que vivimos aquella época nos marcó la adultez.
Sin duda, Martínez Girón, dicho por Agustí Villaronga, es un hombre de Barrio, y el barrio, según mi parecer, hay que mostrarlo, pues en la época que vivimos, puede que la vida, la naturalidad, y el amor que se esconde tras esos mal nombrados ''Barrios'' nos acabe devolviendo nuestra identidad.
