Hi ha qui col•lecciona segells i hi ha qui col•lecciona records, propis i aliens. Aquest llibre és una mirada al passat sense nostàlgia, una teranyina de memòries que atrapa un món que ja no existeix. És la tristor de la postguerra i l'estraperlo, l'alegria de les roselles esquitxant de primavera el paisatge d'una infància rural. És un viatge en el temps. Un retorn. És néixer a la fi del món, el poble encerclat per un horitzó de serres blaves on s'acabava la carretera. Non plus ultra.
Teniu a les mans un recull d'articles escrits amb una excel•lència captivadora, amb una soltesa sàvia, i amb mirada al passat personal i col•lectiu.
