A casa ens van ensenyar a demanar les coses «sisplau», a l?escola ens feien desitjar bon dia tan bon punt entràvem per la porta i a l?institut ens van explicar que la clau estava en el respecte. Però, tot d?una, quan van aparèixer les xarxes socials, una bona colla va deixar de banda la (bona) educació i va cedir a la temptació d?esbravar-se a còpia d?insults...
I com que l?eclosió de les xarxes va coincidir amb el procés, Catalunya i els catalans ens vam convertir en un blanc perfecte. La nostra reacció sol ser ignorar l?insult, eludir l?atac desproporcionat, no donar peixet a la catalanofòbia... però també hi ha algú que s?ha dedicat a respondre?ls de la millor manera possible. Amb humor. I que fa públiques i extensives les seves enginyoses rèpliques a través del blog Societat anònima. Perquè per respondre a segons quins insults no n?hi ha prou amb 140 caràcters. Cal una carta. Una que comenci amb un «estimat (o no)».
