Aquest poema llarg, de 1756 dodecasíl·labs dividits en nou parts,
és una meditació sobre el temps. No shi defensa cap tesi concreta
ni es tracta de cap lliçó de filosofia tot i que lautor dialogui
amb desenes de filòsofs i poetes; tan sols reflecteix allò que
és propi duna meditació i teixeix preguntes i qu¨estionaments,
dubtes i certeses, besllums i ombres. A propòsit del temps es
transita per un colla de temes que a recer del ritme dels versos
ens poden interpel·lar de nou: la percepció existencial de
lésser, la sexualitat, la mort, el llenguatge i la creació poètica,
lespiritualitat, el Cosmos,... Però sobretot aspira a desvetllar un
dinamisme de reflexió amb la col·laboració dels receptors que,
com sempre, tancaran lacte hermenèutic. Lautor els en dona les
gràcies a lavançada.