El llinatge castlà i vicarial dels Llopsanç i els Banyeres sinscriu plenament en la baixa noblesa feudal del Penedès altmedieval, integrada en un sistema de castlanies, vicaries i drets senyorials hereditaris que, al llarg dels segles xi i xii, va experimentar un procés de reorganització intensa sota la pressió combinada del poder comtal-reial i de lexpansió jurisdiccional de lEsglésia medieval.
En aquest marc, el llinatge Banyeres va desenvolupar una activitat destacada en ladministració de castells i en la definició dels límits de terme a la frontera Penedès-Gaià del segle xi i, durant el segle xii, va actuar com a intermediari de diferents poders en un territori ja pacificat militarment però en constant disputa jurídica per la propietat. En conjunt, la documentació relativa als Banyeres permet reconstruir la transformació daquest llinatge, fortament vinculat a diversos castells i quadres del Penedès comtal, en una família integrada en el teixit de la noblesa local que, més endavant, en el context dexpansió reial catalanoaragonès dels segles XII i XIII, assumirà la pèrdua progressiva dautonomia i de propietats en favor dinstitucions
superiors.
Aquest procés tanca un cicle després del qual la memòria dels Banyeres només romandrà associada a la recerca documental.
