En les primeres pàgines del Breviari mediterrani, Matvejevic diu: «Amb els diferents components del Mediterrani es forma, amb més o menys fortuna, un mosaic.» Aquest llibre ha estat definit de moltes maneres (tractat poètic i filosòfic, portolà, recull daforismes o de contes assagístics, crònica dun viatge
). És tot això i també és un mosaic, un palimpsest desplegat o la reconstrucció duna biblioteca. Però, sobretot, és un llibre de gènere inclassificable que a través duna prosa rica i suggeridora i dun estudi sobre la geografia física i humana, sobre la cartografia i sobre les llengües i les literatures del nostre mar intenta reconstruir la història duna paraula: «Mediterrani».
El resultat és un relat bell i savi sobre el mar que a hores dara ja és un clàssic europeu contemporani. O tal com diu Claudio Magris: «una narració que fa parlar la realitat i que insereix perfectament la cultura en levocació fantàstica.»
«Hi ha més literatura en aquest Breviari que en les millors pàgines de narrativa nàutica.» David Guzman
