Calder[ón] o la dramatúrgia catalana al servei de la monarquia fa una descoberta extraordinària de la literatura hispànica. Durant la Primera República Catalana, en el transcurs de la Guerra dels Segadors (1640-1652), Felip Ramon Calders, que havia estat oïdor (1611), insaculat diputat per Cervera (1615) i tresorer reial de Catalunya (1629), fou nomenat governador de Catalunya (1639) i ho va ser al llarg de tota la revolta. Els crims de guerra contra la població catalana l’obligaren a fugir a Madrid sota la protecció del monarca, on continuà la seva activitat teatral al servei del rei amb el nom de Pedro Calderón de la Barca.
