El canvi dèpoca que vivim força les costures del vell contracte social. Articular avui un projecte col·lectiu que situï les persones i la vida al centre implica hibridar múltiples lògiques dampliació i innovació de drets: connectar igualtat amb diferències, autonomia amb vincles; transitar cap a estructures de llibertat real i cap a formes més solidàries, ecològiques i feministes de benestar.
Lactual cicle reaccionari cavalca sobre espirals dautocràcia i bel·licisme. Articular alternatives democràtiques requereix la fraternitat i lempatia com a entramats dorganització social; de la centralitat de les cures com a antítesi de totes les violències; del comú com a espai de gestió de les nostres vulnerabilitats. Assistim a una onada que activa repositoris dodi. Però es despleguen també polítiques de proximitat i iniciatives ciutadanes arrelades en lògiques dinnovació comunitària i transició ecosocial: programes de renda bàsica, deconomia solidària i habitatge cooperatiu, ciutats pioneres en neutralitat climàtica, nous drets feministes i LGTBIQ+, infraestructures socials que generen vincles i enllacen diversitats
són pràctiques existents, amb més força que les proclames de lextrema dreta i que les convocatòries a la desesperança.
Sí, cal forjar coalicions dactors per escalar els canvis amb tota lempenta necessària i preservar les conquestes socials. La gramàtica que exigeix el segle XXI és dambició transformadora, de construcció dutopies quotidianes, dhoritzons desperança radical.
