Com a tot aprenent dantropòleg, a lautor li interessava tocar amb els dits aquests retalls de vida primitiva que encara es preserven en certes comunitats indígenes. I es va estrenar amb Panamà, un país amb unes comunitats prou accessibles.
La seva formació naturalista també li ha permés descriure els esculls coral·lins del Pacífic i del Carib panamenys, mentre llista la quantitat danimals que has danar fent fora de les carreteres panamenyes si no vols atropellar-los.
Així mateix, descriu la seva estada en una comunitat formada íntegrament per nets desclaus africans, i la vida dels blancs amb els quals va conviure a la capital. Però, sobretot, explica la seva convivència amb els indígenes guna, emberá, wounaan
, mentre mostra com sho fan per preservar la seva identitat enmig duna «modernitat» aclaparadora, i no deixa de preguntar-se què podríem aprendre nosaltres, els «moderns», dels indígenes «primitius».
En definitiva, aquest llibre convencerà el lector que un viatge per les rutes menys turístiques de Panamà li aportarà respostes en aquest sentit, mentre convisqui plàcidament amb indígenes centreamericans, visiti algunes comunitats «negres» i es deixi abraçar per una natura exuberant.
