Les cançons només obtenen un sentit dins uns contextos i no es pot parlar de música sense parlar de la societat que la fa servir. Avui, les antigues cançons de feina i de festa ens dibuixen el paisatge d'una societat desapareguda que tenia en la poètica elements per a la reflexió sobre els conflictes, les categories socials, les diferències i les desigualtats. Per això, les cançons en els molins paperers trenquen el silenci dels patrimonis industrials que contemplàvem en les seves restes tecnològiques fredes i mudes i ens permeten veure'ls i comprendre'ls en la dimensió del sentiment. Cantar i fer paper, amb pròleg de Jaume Ayats, és una reflexió antropològica sobre la cançó de tradició oral i la societat dels darrers molins paperers. Presenta unes versions, sovint inèdites, amb una perspectiva diferent de les classificacions folklòriques i palesa el caràcter instrumental de la música i la poètica popular, que era un sistema simbòlic més que un producte estètic.
