La Dafne i la Zoe són dues dones que no shaurien dhaver conegut mai. Però shan trobat forçades a tenir- se luna a la vida de laltra. Totes dues van fer un tractament in vitro a la mateixa clínica de fertilitat i, per un error al laboratori, luna ha gestat lembrió de laltra. Lerror hauria pogut passar desapercebut si no fos perquè la Dafne és una dona blanca i la Zoe és una dona asiaticodescendent, i quan els mesos passen i la Dafne veu els trets facials en la cara de la seva filla li salten les alarmes.
Un cop tot plegat és descobert, es proposen un intercanvi dels nadons (de sis i nou mesos) perquè cadascuna es quedi la seva filla genètica. Abans diniciar el procés dintercanvi, la Zoe cita la Dafne a casa seva per parlar-ne. Al cap i a la fi, les dues dones no han parlat mai tranquil·lament.
El canvi planteja diverses qüestions entorn de la maternitat. Què pesa més, el vincle genètic o el vincle de les cures? Què ens converteix en mares? Les filles shan dassemblar a les mares? Totes aquestes qüestions prenen sentit amb una qüestió que belluga lacció de manera fonamental: el racisme.
