El carrer era de terra està ambientada al Barranquet, un carrer molt antic de Vila-real. És, encara ara, el que separa el poble del Bario, el Barri de l'Hospital. En un extrem del carrer, just on hi havia uns ponts per a creuar si baixava aigua, estava, fins que el van tancar en els temps de postguerra, l'hospital més antic de tot el País Valencià. El va fundar el mateix Jaume I. A l'altre extrem del carrer hi havia la caserna de la Guàrdia Civil, que ara és la de la policia local, els policeros, com els anomenen afectuosament els vilatans.
Cadascun dels personatges principals arriba a viure allà després d'una història personal pròpia. De la mateixa manera que passa en qualsevol carrer dels nostres pobles. Un bon dia, les persones, les famílies, hi arriben, s'hi instal·len i, poc després, ja són d'allà. De tota la vida.
Aproximadament a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle passat, les vides d'alguns veïns del carrer es creuaran i donaran origen a una sèrie d'esdeveniments, moguts per les grans forces que impulsen les persones a fer el que fan: l'amor, l'ambició, l'odi, la venjança, la cobdícia… Les mateixes passions que han mogut la Humanitat des dels seus inicis.
El carrer serà testimoni d'uns fets que basteixen una història apassionant.
