A Celobert, he volgut fer referència a la força de la llum creadora que il·lumina un espai tancat, i que es trena amb les ombres que es van projectant a les parets i a les finestres. Aquesta llum i aquestes ombres són les dels personatges que hi apareixen: els seus gestos, les veus que hi ressonen i els moments de la vida quotidiana convertits en ínfims infinits. El celobert actua com a metàfora de l'espai de la creació que rep llum i que alhora il·lumina, i que permet imaginar i intuir el que és invisible per intentar atrapar-ho a través de la paraula reveladora.
