Sota el títol d'«El cercle daurat», que és una metàfora de la vida viscuda i recordada, Jaume Ferran ens fa arribar les seves últimes reflexions sobre la seva infància i joventut a Cervera, els seus anys d'estudi a Barcelona i a Madrid, i el llarg i reeixit periple acadèmic que va viure com a professor a les universitats dels Estats Units, on va treballar fins que es va jubilar.
Jaume Ferran també ens parla de les grans personalitats literàries que va conèixer al llarg de la vida i dels seus companys, poetes i literats, de la Generació dels 50. El seu repàs autobiogràfic comprèn naturalment la seva esposa, l'amor de la seva vida, i els seus fills i nets, que li van omplir la vellesa de la felicitat que les pèrdues familiars i la manca de salut li volien prendre.
L'obra és el text d'un poeta, professor i acadèmic, escrit des del més profund del cor. El volum es completa amb una miscel·lània fotogràfica i un índex onomàstic.
