Les quatre parts en què s'estructura presenten, amb els matisos que hi pertoquen, una reflexió sobre la vida quotidiana a partir d'un fet que resulta innegable: la nostra fútil existència -una certesa, valgui la redundància- i els vans intents d'ignorar-la a mesura que els anys -i les dècades- s'escolen i "ja encalcen la posta de l'horitzó" ("Punt de partida"). Rufat ens presenta amb Les certeses un recull marcat per la sinceritat en tant que és protagonista i no únicament observadora del missatge que ens exposa: som mortals i vivim ignorant-t'ho. Una visió dolorosa de l'existència en què només trobarem refugi en el record i en la recerca d'un mateix. (Del pròleg de Josep Camps Arbós).
