Cicle d'acumulació és l'evolució de la vida interrompuda per un element extern, i estrany, que interromp la metamorfosi i genera un seguit de mutacions i visions apocalíptiques en què la dansa, com a darrera iniciativa, identifica l'estat anímic del nou ésser femení amb el procés que l'ha conduït a recobrar el darrer alè de vida, enmig d'un paisatge postindustrial contaminat pels gasos i els detritus. Com en l'equació d'Einstein, E=mc^2, el moviment es ralentitza, la massa emergeix per la pèrdua de velocitat de l'energia, i la dansa, tocada de mort, arriba a un estat de paràlisi però també d'esperança, on la música de fons, amb rerefons d'àries d'òpera i sorolls metàl·lics eixordadors, albira un futur desestructurat i incert on tot pot capgirar d'un moment a l'altre.
