La ciència en català a l?edat mitjana i el Renaixement il·lustra des d?una nova perspectiva el marc cultural on s?inscriuen l?opus lul·lià i la seva tradició als països de l?antiga Corona d?Aragó. Els inicis de l?ús del català com a llengua de comunicació científica i tècnica en el món del llibre manuscrit i el de la primera impremta, amb una demanda social important entre finals del segle XIII i principis del segle XVI, són analitzats en el context de diferents processos esdevinguts a l?occident europeu del moment: per una banda, l?empenta dels laics per accedir al saber, interessats especialment per la filosofia i les ciències, però molt en particular per tot el que es relacionava amb la salut i la natura, i amb una decidida opció per les llengües vernaculars, i per l?altra, l?èxit d?un nou sistema de creació i difusió del coneixement, fonamentat en la institució universitària, el qual es continuava expressant en llatí, però que havia d?incorporar una gran massa de pràctics desconeixedors de la llengua acadèmica. Aquest llibre ofereix, per primera vegada, un recorregut complet per les realitzacions en català pertanyents a totes les àrees del que avui anomenem ciència (medicina humana i veterinària, ciències naturals, astronomia, geografia, agronomia, aritmètica, etc.), i n?incorpora d?altres de relacionades que a l?època tenien una consideració ben diferent de l?actual (astrologia, alquímia, màgia, endevinació). Aquesta segona edició revisada i ampliada n?actualitza els continguts amb noves dades i nous textos, i amb la bibliografia més recent.
