BORRÀS I DOLERA, MARCÈ / GARRIDO OROZCO, LUIS
La Colònia infantil Ascaso-Durruti va ser una iniciativa solidaria del “Comité Pro-España Libre”, entitat nascuda dins la “Union Anarchiste” francesa que, des de l’inici de la guerra, havia proporcionat ajuda als milicians del front d’Aragó i que, amb la creació d’aquest nou organisme l’octubre del 36, ampliava la seva comesa donant suport a la infància. Posteriorment, es va integrar dins “Solidaridad Internacional Antifascista” que va continuar finançant el total manteniment de la Colònia.
Aquesta investigació, a més de treure a la llum les vicissituds que els infants acollits a Llançà van patir a conseqüencia de la guerra i l’assossec que van gaudir durant la estància a la Ascaso-Durruti, també descriu la situació de l’entorn que els envoltava, així com la història de vida dels anarquistes que la conduïen, pricipalment les de Paula Feldstein, Pierre Odéon, Maria Ascaso i Lluis Riera. Així com des de l’estranger, Renée Lamberet i Emma Goldman lluitaven per obtenir recursos per als infants acollits, el refugi, l’aliment i la protecció necessària en aquelles terribles circumstàncies.
Poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a terres gironines, els educadors van evacuar la mainada al departament Charente-Maritime francès on inicialment van estar ben acollits però, amb la perspectiva de la II Guerra Mundial a les portes, les coses van pendre un gir inesperat.
