Què empeny Drus, infant dels anys de postguerra a Ciutadella, a reinventar la
realitat, estimar Duna i Dafne, identificar-se amb Nil i pujar dalt la moto Guzzi amb
Laura i la seva careta? N’hi ha prou amb el fet que el món sigui tan aliè i la vida
tan injusta?
No serà que tot estava capgirat, els valors trastocats i només els somnis mostraven
una cara amable en aquells anys grisos de la postguerra, quan anàvem a missa
cada dia i al cinema els diumenges?
Armada amb la més pura ingenuïtat, amb la senzillesa com a bandera, amb la
saviesa del detall, Com s’assembla la vida als somnis ens fa estremir per la bellesa
de les paraules i la riquesa expressiva. No ens calen grans escenaris ni aventures
inaudites, perquè ja ho diuen, que la realitat supera qualsevol mena de ficció.
Aquesta novel·la ens reconcilia amb la lectura, ens corprèn amb la força de la
imaginació i ens fa estremir amb la seva sincera autenticitat
