Penso que la vida sassembla a un joc de nines russes. Dins
de cada pèrdua hi ha una forma més petita de vida, amagada,
que espera; dins del dol, una llavor de llum; dins del record, un
batec que ens busca. Potser la poesia és això, la manera com
el temps ens despulla i, alhora, ens torna a vestir de vida.
Com una nina russa neix dun procés dexploració interior que
travessa lexperiència de la pèrdua, el record i la transformació.
El títol evoca la imatge de la matrioska, símbol de la identitat
fragmentada i les múltiples capes del jo.
Aquest recull no és una resposta, sinó un camí; un desplegament
dimatges, sons i silencis, que senllacen com ecos duna
veu, potser fràgil, però la més viva, que cerca la connexió amb
el nostre propi ésser, a través de la paraula. Està escrit des de
la sensibilitat i lexigència formal, amb un fort component visual
i una mirada poètica que busca tant el silenci com la llum.
