El contagi és un fruit del confinament que la societat va haver de patir l'any 2020, arran de la pandèmia de coronavirus. Els poemes —elegantment il·lustrats per Alba Gàmiz— reflecteixen sensacions i sentiments que s'experimentaven aquells dies de malaltia i de mort, en què s'iniciava per a la humanitat una etapa desconeguda i terrible, de la qual —encara sense vacuna, llavors— no es veia la fi.
Amb el seu característic rigor formal, amb versos que van des del decasíl·lab marquià fins al tetrasíl·lab, passant per l'heptasíl·lab, l'hexasíl·lab i el pentasíl·lab, i on sovintegen dècimes i sonets, August Bover ens fa transitar per una primavera inesborrable.
Un pas del temps marcat per l'evolució de la natura abastable des de l'horitzó domèstic i per les festivitats de Sant Jordi i el Corpus Christi no celebrades. Són «poemes pandèmics», com en diu el doctor Antoni Trilla en el pròleg.
