CORRESPONDÈNCIA ENTRE PAU CASALS I JOSEP TARRADELLAS, ANTONI ROVIRA I VIRGILI, VENTURA GASSOL I ADRIÀ GUAL

Pau Casals, Antoni Rovira i Virgili, Ventura Gassol, Josep Tarradellas, Adrià Gual, tots cinc han estat veus destacades de la nostra història més recent. Cinc homenots -com diria Josep Pla- que han mantingut un compromís ferri i incondicional amb el nostre país, dins i fora de Catalunya, la majoria des de l'exili. Cinc persones que des de diferents àmbits, tant culturals com polítics, han defensat la cultura i han lluitat per la pau, la llibertat i la democràcia, i han mostrat amor i fidelitat envers el poble de Catalunya al llarg de les seves vides fins a les últimes conseqüències. L'epicentre d'aquest epistolari és Pau Casals. Ell es carteja amb tots. Això l'ocupa bona part del seu temps. Amb la lectura de les cartes podem inferir quina era la relació que l'unia amb els seus interlocutors i els seus vincles més o menys estrets amb uns i altres. A través d'aquest epistolari compartim amb ells una barreja de sentiments que van des de l'extrema alegria fins a la més profunda tristesa, passant per totes les gammes i tonalitats. Són cartes que expressen llurs emocions, sofriments i anhels. Una polifonia de veus que s'entrellacen i parlen perquè Casals, tal com diu Adrià Gual, és "dels pocs que inspiren confiança i exciten a la confessió". Tota una correspondència que traspua sincera amistat, admiració, respecte i amor fraternal. I totes aquestes persones, cada una a la seva manera, s'involucren pel país que desitgen i estimen, mantenint una lluita ferma per la mateixa causa: l'anhel per la llibertat i, pel que fa als exiliats, el retorn a la seva estimada Catalunya, encara que no a qualsevol preu.