La salvatgia de la vida, totes les seues causes perdudes, les misèries, les injustícies, el seu temps contra rellotge, sacsegen la naturalesa de lésser humà, i aquest només sap respondre amb la ferramenta del crit. Crits adopta un format operístic, precisament per a denunciar a través dels seus versos, aquest submon paral·lel parasitant locultació i el silenci, el subterfugi de la conculcació.
