El viatge valuós exigeix trencar tòpics, i vol esforç; agafar guaguas, guajaloteros, colectivos, chutos, busetas o ómnibus per passar hores amb la gent del país. Fins i tot compartir la seva vida amb respecte, agraïment i humilitat. Només així tindrem opció de capbussar-nos a les capes més profundes del lloc on som, arribar fins al moll de los i conèixer-lo de debò.
Viatjar sola ajuda, els sentits estan a flor de pell. Com diu la mateixa Kris, «pares més atenció al que passa al teu voltant. Et fixes amb més detalls, observes duna altra manera i sents moltes més coses». (Toni Arbonès, al pròleg).
