Les Cròniques de Xauen, escrites en forma de diari epistolar, sorgeixen de l'experiència de l'autora, antropòloga, i del seu company, com a residents al poble de Xauen (al nord del Marroc). El dietari no només descriu la vida de la seva autora al Marroc, sinó que també aporta informació abundant sobre el context en què aquesta es desenvolupa i, en especial, sobre els diversos trets de la cultura nord-marroquina. Amb un to distès, ocasionalment mordaç i fins i tot càustic, es descriuen amb un cert grau de detallisme els costums més rellevants del poble marroquí, les festes religioses de l'Islam, els ritus, les formes de religiositat popular, les creences, la gastronomia, la rutina de la gent corrent, els oficis artesans, les formes de gaudi, la manera de viure de les famílies, entre altres.
En definitiva, aquestes cròniques ens apropen a la humanitat d'un poble amb bondats, valors, petiteses i mancances, que, malgrat la seva proximitat, resta molt sovint erròniament estereotipat i desconegut per a la majoria de nosaltres.
