Un llibre d?influxos. Si, de fletxes que convergeixen, de fils que es creuen, de noms que ressonen en el teu magí com una campana i que conflueixen com fletxes, amb fets coneguts, i connecten amb centenars de dades, noms i neologismes que desconeixies. Paula Recio embasta amb tenacitat un entramat d?històries, persones, col·lectius que van ser, són i volen ser. (?) Des-generades és, com els amagatalls dels influxos, moltes coses alhora. És, per damunt de tot, un relat del nostre temps. El punt de partida és la identitat ?física, moral, sexual, ciutadana?i la recerca que ens ocupa tota la vida, però de seguida, els seus corrents d?energia es ramifiquen cap a indrets paral·lels, col·laterals, incendiats d?interès, de preguntes, d?incerteses, de moltes obres i tantes altres presències. Indrets com la ciutat, és clar. Barcelona ?ho testimonia el subtítol? és protagonista. [Fragment del pròleg de Toni Vall i Karsunke] En termes vitals, Des-generades és una obra que abasta les obsessions d?un període lívid de la contracultura posfeminsta i que fa un diagnòstic de la situació històrica de la Barcelona dels anys
