Desig de veu aborda les grans qüestions de la poesia de tots els temps, aquelles que el mateix autor qualifica d'«irresolubles», amb la constant dialèctica que recull la pugna sempre dolorosa de la paraula contra tot allò que la vol suprimir, una pugna que en bona part centra tots els aspectes de la vida humana.
El llibre fluctua entre la màxima precisió lírica i les possibilitats d'un discurs que s'allarga en la incertesa de defugir un argument «narratiu» que el cenyeixi.
En la síntesi o en l'expansió, els poemes van abordant tots els grans temes que donen raó de ser al fet mateix del poema —soledat, voler i voluntat, record, dolor i sofriment, llenguatge, silenci, malaltia, mort—, sempre interpretats sota l'òptica de la modernitat poètica i filosòfica, amb influències líriques de Jiménez, Rilke, Quasimodo, Seferis, Riba o Foix, de tota aquella gran poesia que ha fet créixer el discurs poètic enfrontant-lo a totes les qüestions humanes irresolubles. Les de les pors que se'ns repeteixen en un present sempre desestabilitzat pel desig i la memòria.
Desig de veu és el primer llibre que Carles Camps Mundó publica després de La mort i la paraula. Obra poètica (1988-2018).
