?La poesia de Gemma Gorga és feta de tres elements que no solen confluir i que, per tant, provoquen la sorpresa favorable del lector: la profunditat de l?impacte de l?experiència que se?ns narra, la riquesa insòlita de les imatges amb què aquesta és recreada al poema i la posició ambigua de la veu que escriu [...]. Respecte a l?ús de les imatges, cal dir que la riquesa dels recursos de Gemma Gorga té dos substrats: la literatura i l?entorn més poc habitual de la vida diària [...]. Aquesta veu que ens parla ens sobta per la seva cruesa, per la seva crueltat,
per la seva capacitat de dolor o de submissió.?
