Un còmic sobre la sentència contra els joves dAltsasu des duna mirada única, grande i libre. Tal com a vosté li ho han contat des de totes les tribunes mediàtiques daquest país. Per a no perdre loportunitat, una vegada més, de corroborar les mateixes certeses de sempre. Ideal per a resoldre temes de conversa acalorada, gràcies a un argumentari de pes.
Però, sobretot, perquè pense dues vegades a qui està enaltint quan crida: Altsasukoak Aske!
A laltre costat de la línia, la brotxa dElías Taño no sols escolta sinó que, a més, respon. I ho fa amb una mirada pròpia, desprejudiciada i compromesa. El que abans era una paret de silenci ara porta els colors dun carrer del Carme de València o duna façana de Sagunt. La veu dels que no tenen dret a ser escoltats.
Ho diu José El Cabrero: per molt que ens empresonen, la veu no laturaran. Ni reixes ni parets.
