És un recull de narracions magnètiques, enlluernadores i depurades. Un festival de l?'escriptura d?'un narrador en estat de gràcia. Les seves històries són un catàleg afuat de les grandeses i misèries de la societat contemporània, sempre tensades per l'?arc de la força literària. En una entrevista concedida al bloc de les biblioteques de Girona, Lluís Muntada contestava així a la pregunta de per què escrivia: ?Escric perquè no sabria no escriure; escric perquè necessito multiplicar o atenuar la força de la realitat, aquesta altra ficció, quotidiana; escric per esquivar-me a mi mateix i, així, autooblidar-me durant llargs períodes; escric perquè potser no sabria fer res més (i aquesta broma no és una broma); però sobretot escric perquè ?em surt de dins? (tot i que m?'estimo més expressar aquesta mateixa idea de la forma elegant amb què l?'expressa Spinoza: ?les coses perseveren en el seu ésser?). Veig l?'escriptura com un destí".