El que podria haver estat un dels dies més feliços de la vida de la Marina, el dia del naixement de la seva única filla, va ser linici duna relació gens exemplar. Unides per un vincle atàvic de pertinença i alhora terriblement distants, mare i filla no es van arribar a entendre mai.
Arran de la tornada a la ciutat i al pis on va viure amb la mare, morta fa anys, la filla intenta encaixar les peces del trencaclosques per mirar de reconstruir retalls de la vida de la Marina i de les circumstàncies que la van modelar. Unes poques fotografies preses durant anys, alguns objectes, i sobretot la seva experiència com a filla són els materials a partir dels quals emergeix la figura duna dona solitària, filla dimmigrants francesos, lluminosa i avançada al seu temps; una mare vital i depressiva, a voltes seductora i a voltes cruel.
En el transcurs daquesta recerca, i amb el desig, també, que lescriptura actuï delixir de loblit, Marta Marín-Dòmine, la mala filla, desafia els codis imposats a un amor, el de mares i filles, que sha pretès des de sempre inqüestionable. El resultat: una història íntima i alhora universal, amb tons gòtics, una lúcida reflexió sobre qui som, què ens conforma i què transmetem, i
sobre els límits i la "veritat" de l'escriptura, i un magnífic relat, ambiciós, sensible i colpidor
