El juliol de 1263 té lloc la Disputa de Barcelona entre el jueu
convers, Pau Crisià, de l'ordre dominicana, i el presigiós
rabí de Girona Mossé Ben Nahman, conegut també com a
Nahmànides. Ordenada i presidida per Jaume I, que actua
coercit per Ramon de Penyafort, fi de l'executor de la política
papal d'intolerància envers els jueus, la disputa no pretén
sinó mostrar la superioritat moral del crisianisme i forçar la
conversió del rabí i de tots els jueus de Catalunya.
Josep M. Quintana exposa fidelment aquest fet real i s'endinsa
en la ficció per mostrar com, de manera subtil, Ramon de
Penyafort actua sobre la consciència del monarca. Així,
envolta la disputa d'una sèrie de fets de naturalesa criminal
que, amb una trama plena d'intriga, expliquen l'acitud d'una
societat feudal, profundament anisemita, que lluita per afirmar
els seus privilegis.
