MACIP, SALVADOR / BASSAS, ÀNGELS
Després de vint anys de no veure's, la Sílvia i en Robert coincideixen en una festa a Barcelona i no poden evitar consumar l'atracció que havien sentit l'un per l'altre a la universitat. El problema és que ara en Robert està casat i viu a Marsella. Tot i que no volen caure en la temptació, el desig acaba guanyant la partida i comencen una relació secreta que, a poc a poc, els anirà absorbint i obsessionant, fins al punt que amenaça de destruir tot el que tenen. Les decisions que hauran de prendre no seran fàcils si volen sobreviure a la passió que els lliga. Una història que té dues versions i que només es pot arribar a entendre del tot escoltant els dos protagonistes.
El primer que sorprèn d´aquesta novel.la és el fet de que s´escriu des de les dues parts, grapada a l´inrevés, és a dir, els fets es narren tant des de la visió d´en Robert (Salvador Masip) com de la Sílvia (Àngels Bassas). Quantes vegades no ens hem quedat amb les ganes de saber "la versió de l´altra part"? Doncs aquí la tenim!
El plantejament d´entrada és tan tòpic com senzill: la Sílvia i en Robert coincideixen a una festa d´antics al.lumnes a Barcelona i no poden evitar consumar l’atracció que havien sentit l’un per l’altre a la universitat. Però ara en Robert és casat, metge, viu a Marsella, s´estima la seva dona Anne-Marie, fins i tot se´ns diu que mantenen relacions sexuals, i tot i estar més que satisfet amb la família que han construit, es trobarà, sembla que en contra de la seva voluntat i com diu el títol, dins una doble vida.
Més enllà de la claustrofòbica història d´amor entre els personatges, que requeriria de la intervenció d´un terapeuta - per paliar no només la dependència emocional sino les importants mancances afectives de tots dos - , es tracten altres subtemes no menys importants: la maternitat i criança solitària d´un fill amb TEA i com ho encaixa la mare en aquesta relació asfixiant - pràcticament no es nomena el pare - , el pas del temps reflectit sense pietat en els de vegades patètics i insulsos sopars dels companys de la universitat i escola, les misèries i somnis de joventut no assolits a la maduresa d´uns i altres ...
Certament, la Bassas és una mestra a l´hora de detallar el complex univers de les emocions femenines, les relaciones obsesives i també de l´escriptura eròtica, aspectes on en Masip queda una mica per sota: ara bé, en qualsevol cas, ell ha construit un personatge que es troba molt lluny dels "matxirulos" que ara estàn tan de moda, d´aquells que tots podríem tenir al seient del costat al futbol o al despatx de davant a la feina, i podem reconéixer un Robert no només enganxat sexualment a la Sílvia, sinó per mala fortuna seva enamorat fins el moll de l´ós de la seva antiga companya d´estudis: ara bé, el fet de que la relació no pugui avançar sense danys colaterals a tercers li provoca més patiment i dessassossec que una altra cosa.
Ens quedem amb la sensació de que tant un com l´altra, ofegats entre la culpa i les seves motxilles personals, no gaudeixen de la seva història més que en els pocs moment d´intimitat de que disposen, i el final - oh, el final! -, malgrat els intents de presentar-ho com un final obert, no deixa de ser, en el fons, igual de conservador, a l´any 2023, que el d´aquella pel.lícula dels 80 que aquesta novel.la, a aquestes alçades, a tots ens ha recordat.
El primer que sorprèn d´aquesta novel.la és el fet de que s´escriu des de les dues parts, grapada a l´inrevés, és a dir, els fets es narren tant des de la visió d´en Robert (Salvador Masip) com de la Sílvia (Àngels Bassas). Quantes vegades no ens hem quedat amb les ganes de saber "la versió de l´altra part"? Doncs aquí la tenim!
El plantejament d´entrada és tan tòpic com senzill: la Sílvia i en Robert coincideixen a una festa d´antics al.lumnes a Barcelona i no poden evitar consumar l’atracció que havien sentit l’un per l’altre a la universitat. Però ara en Robert és casat, metge, viu a Marsella, s´estima la seva dona Anne-Marie, fins i tot se´ns diu que mantenen relacions sexuals, i tot i estar més que satisfet amb la família que han construit, es trobarà, sembla que en contra de la seva voluntat i com diu el títol, dins una doble vida.
Més enllà de la claustrofòbica història d´amor entre els personatges, que requeriria de la intervenció d´un terapeuta - per paliar no només la dependència emocional sino les importants mancances afectives de tots dos - , es tracten altres subtemes no menys importants: la maternitat i criança solitària d´un fill amb TEA i com ho encaixa la mare en aquesta relació asfixiant - pràcticament no es nomena el pare - , el pas del temps reflectit sense pietat en els de vegades patètics i insulsos sopars dels companys de la universitat i escola, les misèries i somnis de joventut no assolits a la maduresa d´uns i altres ...
Certament, la Bassas és una mestra a l´hora de detallar el complex univers de les emocions femenines, les relaciones obsesives i també de l´escriptura eròtica, aspectes on en Masip queda una mica per sota: ara bé, en qualsevol cas, ell ha construit un personatge que es troba molt lluny dels "matxirulos" que ara estàn tan de moda, d´aquells que tots podríem tenir al seient del costat al futbol o al despatx de davant a la feina, i podem reconéixer un Robert no només enganxat sexualment a la Sílvia, sinó per mala fortuna seva enamorat fins el moll de l´ós de la seva antiga companya d´estudis: ara bé, el fet de que la relació no pugui avançar sense danys colaterals a tercers li provoca més patiment i dessassossec que una altra cosa.
Ens quedem amb la sensació de que tant un com l´altra, ofegats entre la culpa i les seves motxilles personals, no gaudeixen de la seva història més que en els pocs moment d´intimitat de que disposen, i el final - oh, el final! -, malgrat els intents de presentar-ho com un final obert, no deixa de ser, en el fons, igual de conservador, a l´any 2023, que el d´aquella pel.lícula dels 80 que aquesta novel.la, a aquestes alçades, a tots ens ha recordat.
