Per a Gibraltar, el 4 d'agost de 1704 no sols va marcar un procés de canvi de sobirania, sinó també un profund capgirament demogràfic. Arran de l'ocupació del penyal a mans de forces angloneerlandeses partidàries de l'arxiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió, els seus habitants van fugir en massa de la ciutat. El buit deixat va ser suplert, al llarg dels segles XVIII i XIX, per gent arribada de molts racons: de la metròpoli britànica a la veïna Andalusia, passant per genovesos, jueus sefardites de l'altra banda de l'estret, portuguesos, maltesos i també menorquins. Amb el tractat d'Utrecht del 1713, tant Gibraltar com Menorca van passar a l'òrbita de Londres, i això va propiciar un intens contacte militar, comercial i poblacional entre les dues places mediterrànies fins que l'illa va tornar a la sobirania espanyola, el 1802. Molts menorquins, especialment de la zona del port de Maó, van fer cap a Gibraltar i van contribuir a desenvolupar l'actual societat yanita. Una aportació que aquest estudi, partint de la recerca i el buidatge aprofundit d'arxius locals i de la bibliografia existent, vol ajudar a fer conèixer i, sobretot, a reconèixer.
