«En el principi la set i la sal» té quatre parts ben definides: I. Arraps de sal, II. Infinita set, III. Set d'aigua i IV. Desfent la sal. Cadascuna d'elles ens capfica en l'al·legoria que representen. La poesia de Maria Carme Arnau apareix com una profunda elegia vessada sobre un paisatge d'ombres on palpita la transcendència, o el desig de copsar-la més enllà de la pr.pia experiència. I la inquietud no acaba d'esborrar-se en la llarga observació dels dies, amb els versos lliures que conformen un discurs unitari a pesar de les divisions formals que l'autora esgrana en capítols. Un poemari que cal llegir sense pressa per integrar la seua substància a la pròpia del lector.
