Tots estem encadenats. Al passat, al present, a la resta de la gent. Aquestes cadenes llastren la nostra vida. Alguns n’estan contents d’estar lligats amb gruixudes baules. D’altres estan tota la seva vida intentant trencar-les. Només uns pocs ho aconsegueixen. Encara són més escassos els que ens les imposen.
El nom d’aquest llibre no te res a veure, de manera directa, amb el que he dit abans. Es tracta d’una sèrie d’històries que acaben i comencen de la mateixa manera creant una cadena de paraules, d’idees, que malgrat la seva irrealitat suposen una bufetada de realisme.
Aquest recull de relats no té ordre cronològic. Ni sé el perquè de l’ordre en que apareixen. Els personatges entren i surten de cada un d’ells de manera atzarosa. Alguns són més protagonistes que altres, però tots tenen la seva importància. Tot plegat pot semblar un trencaclosques però aquests contes poden ser llegits de manera independent. No s’ha de perdre de vista, però, la consideració d’una obra coral i al mateix temps global.
