"Entre xiprers" és un dietari en què Lluís Armengol reflexiona sobre les cicatrius que el creixement a qualsevol preu ha deixat sobre la pell del país, i ho fa centrant-se metafòricament en la decadència d'un element tan característic del paisatge empordanès com les fileres de xiprers.
"Aquests escrits no volen ser un cant ingenu a la bellesa dels xiprers, o no solament això. Les fileres de xiprers són una de les expressions més enlluernadores del paisatge empordanès, però la seva gradual desaparició és també un exemple punyent de la decadència d'un model de vida que va durar segles. Una degradació produïda per la deixadesa i el domini absolut del benefici econòmic sobre qualsevol altra consideració".
