Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l’escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l’escriptura d’un diari l’ajuden a no perdre’s. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l’àvia. És així com allò que va néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions.
