Construïm un hivernacle per a poder sobreviure en un món salvatge ple d'inclemències emocionals i socials que poden fer perillar la nostra essència. Tenim por de la diferència i segurament tenim por de ser nosaltres mateixos per si de cas ens posen una etiqueta políticament incorrecta. Potser un dia deixem la porta de l'hivernacle oberta i acceptarem que a fora hi ha la Natura, amb tota la seva força i llibertat de ser sense haver de demanar permís per
existir. Els seus cicles constants i eterns, la vida i la mort. Així també el nostre camí est plagat
de vida i de mort, real o metafrica. Cada etapa vital és un cicle, una estació elemental i
necessària que ens moldeja i ens apropa a intuir, potser a descobrir que l'Amor és per als
autèntics, els que viuen en lloc de sobreviure.
