En la darrera etapa de la seva vida, Salvador Espriu va adoptar un posat greu, transcendent, darrere d'unes ulleres de muntura grossa que li tapaven gairebé tota la cara. Julià Guillamon pren les darreres ulleres d'Espriu per analitzar com va construir la seva imatge des dels anys quaranta. És un dels assaigs que han sorgit a l'entorn de les exposicions que ha comissariat sobre l'obra de Quim Monzó i Baltasar Porcel, el fotògraf Leopoldo Pomés i el dissenyador America Sanchez. També ha abordat temes d'història cultural des d'una perspectiva innovadora: ha explorat les relacions entre moda i literatura, entre joguets i escriptors, ha estudiat el boom de la publicitat científica als anys trenta, les reaccions descregudes dels escriptors davant els cartells de la República i la propaganda de guerra, i ha reviscut el miracle dels anys seixanta, quan la cultura catalana va prendre una nova embranzida, animada per la revolta del maig del 68. Investigació, perspicàcia i talent narratiu.
