Una reflexió en clau irònica sobre la crisi d'identitat, que descriu el calvari d'un pare quan, enlluernat pel casament de la filla i els beneficis que la unió comportarà per a la seva nissaga, comença a descobrir que la vertadera naturalesa de la família política enfonsarà els seus plans de grandesa."Bou es va quedar mirant fix la imatge, la primera que veia d'ell, de Ricard Mirabaix, i que mai més havia d'oblidar. El somriure penjat als llavis, prims, inexistents, i les dents. Li va caure l'ànima als peus. El seu gendre feia una cara d'imbècil que no s'aguantava.
