Més enllà d'una estructura amena i d'una prosa agradable -aspectes que el lector sempre agraeix-, aquest llibre esdevé una eina real de recuperació del nostre passat històric. Quan l'avenç de la tecnologia ha modificat radicalment les manifestacions atàviques del camp català, el treball de Miquel Pont representa un autèntic viatge fins a l'interior de la tradició, una alenada d'aire fresc que, com l'olor matinera de les garbes o el caboteig dels carros, forma part indestriable de la nostra memòria col.lectiva.
Impecablement segmentat segons les estacions de l'any i els treballs agrícoles inherents a cada una d'elles, les arrels del llibre estan fermament subjectades a l'aspra terra de la Segarra. Aquesta comarca que, segons l'historiador Pierre Vilar, ja el segle XVIII destacava per la seva especialització cerealística, és rica en una saviesa popular provinent "dels coneixements apresos dels avantpassats i de les experiències forjades entre els fracassos i els encerts en el domini de la natura", en paraules del mateix Miquel Pont."
