El dit alçat que apareix a la coberta significa, en llenguatge parlamentari, un vot afirmatiu. És un gest que també implica la voluntat de demanar la paraula i de participar. Jaume Bosch alça el dit índex una altra vegada en aquest assaig, que no és un llibre de memòries, sinó una reflexió personal farcida de memòria, sobre què és i com es pot fer política. Lautor proposa una política en positiu, amb uns valors que han definit la seva trajectòria i amb els quals fa visibles els neguits i les esperances dun sector de lesquerra catalana.
El llibre parla de passat, de present i de futur. Parla de Catalunya i parla del món, des duna vivència personal nodrida de lexperiència de molts altres, com Josep Benet, Jordi Solé Tura o Miguel Núñez, de les idees dEnrico Berlinguer o Mikhaïl Gorbatxov o del contacte puntual amb Lula o José Mujica. I també es nodreix de persones de la seva ciutat, de la seva comarca i del seu país que lhan acompanyat en el seu camí i que també han tingut la valentia dalçar el dit en algun moment. Però no soblida dabordar alguns dels aspectes més relliscosos de lactivitat política.
Aquest text té la voluntat de tornar a posar la política al centre de la vida, dimpulsar una manera dentendre com canviar el món avui desacreditada i danimar les noves generacions a creure que, des de la política, encara hi ha moltes coses a fer. En una etapa farcida de perills per a les llibertats i per al combat contra les desigualtats la crida a fer política és més necessària que mai. Perquè, tal com deia Joan Fuster, la política o la fas o te la fan.
