Aquest és un llibre autobiogràfic on Fàbrega reflexa el descobriment
de la paraula i del món d'un noi "que vivia en
una casa de pagès pobra, sense llum ni aigua, que anàvem
a buscar a una font a una hora lluny".
Els grocs es descabdellen i s'enfiten
amb el xerric tenaç de les cigales
que no saben callar. I una enganyifa
de blaus albicantats desencoratja
el poc braó d'un cel amb beis de grises
bromallades al bec de la solana
i els llucs verdals i bruts d'allà a la vinya.
Hi ha, vives, al teulat, tres sargantanes.
