Levolució personal de Václav Havel, de dramaturg dissident a la Txecoslovàquia soviètica a president del govern, obre nombroses vies de reflexió sobre lésser humà i la seva situació al món. La seva mirada sobre la realitat implica una teoria filosòfica en el sentit que és una mirada atenta i desitjosa de saviesa i, alhora, una coherència íntima entre teoria i pràctica. Aquest estudi, que abraça lactivitat de Havel en política, filosofia i teatre, aprofundeix especialment en el trienni 1975-1978, en què van veure la llum títols com «Carta oberta a Gustav Husák», la trilogia dramàtica formada per Audiència, Vernissatge i Protesta, el manifest Carta 77 i lassaig El poder dels sense poder. Lanàlisi daquestes obres mostra com la filosofia esdevé vehicle dun teatre i una acció política dissidents, i permet conèixer millor un home que va ser clau en la història i la cultura europees del segle xx.
