Escrita en occità al segle XIII, Flamenca és una història d'amor d'una qualitat literària comparable a la de les principals obres de tots els temps. Però és també, i potser per damunt de tot, un cant a l'alegria de viure sense entrebancs, i la defensa d'una concepció de la vida en la qual el plaer ocupa una posició central, per tal com constitueix una elevada aspiració, pròpia en exclusiva de gent intel·ligent i culta, que duu a menysprear els interdictes. L'autor proposa una ètica i fins i tot una teologia de l'hedonisme que de ben segur deuria provocar alguna prevenció en forma de censura. Protagonitzada per éssers lliures, com Flamenca -una jove resplendent de la regió que li dóna nom, i una de les grans creacions de la literatura universal- i Guillem de Nevers -un cavaller que es disfressa de clergue per poder seduir i alliberar la dama reclosa per la gelosia extravagant del seu marit-, aquesta novel·la reuneix tot el saber eròtic forjat per la tradició trobadoresca. Traduïda per primera vegada en català per Anton M. Espadaler, que l'ha prologada i anotada, és, pel temps en què va ser escrita, una reivindicació de la civilització que la va fer possible.
