"La resistència implica que la batalla ?si és que n?hi ha hagut cap? ja ha estat perduda i només queda intentar resistir desesperadament davant l?enorme poder que atribuïm a l?altre bàndol. La defensa, en canvi, dona a entendre que encara hi ha alguna cosa de la nostra banda que posseïm, que valorem, que apreciem i, per tant, val la pena lluitar per conservar-la". Aquesta obra de Kristin Ross és un diàleg entre tres temps: les comunes de 1789 i de 1871 en les quals va ser decisiva la transformació espacial i quotidiana per part del proletariat, les lluites de les dècades de 1960 i 1970 en unes relacions espaitemporals ja dominades pel capitalisme mundialitzat, i les lluites contemporànies en les quals la disputa pel territori davant la voracitat extractiva global és ineludible. Ross, una de les millors i més lúcides coneixedores de la Comuna de París, entronca el pensament antiproductivista de Henry Lefebvre o Maria Mies amb les lluites dels pagesos japonesos de Sanrizuka, l?organització de l?autodefensa dels Panteres Negres o l?autoorganització zadista a França, per a apuntar una hipòtesi sobre
