El cotxe va anar agafant més velocitat i va començar un aventura que mai no hauria pensat viure als meus 15 anys. Quan vas a cent quilòmetres per hora dins d'un cotxe, sents que el que es mou és el món de fora i no tu. Però, quan vas a cent vint i no portes vidres perquè algú ha rebentat d'un tret les dues llunes, et sents com si t'haguessis llançat en paracaigudes des de l'estratosfera sense ampolles d'oxigen. No és vertigen, ni mareig, ni pànic, ni dolor, és tot això alhora multiplicat per mil. No et sabria dir a quina velocitat anàve, però t'asseguro que estàvem a punt de superar la barrera del so.
