En aquest llibre anem a trobar part de la producció més recent de Miquel Amorós, textos escrits majorment al llarg de l'any 2017 i, per tant, en dates pròximes entre si. Està dividit en dues parts ben diferenciades, on l'autor desplega la seua crítica social alhora que dóna un repàs històric a diferents moments. Es tracta, en la seua majoria, d'esborranys de xarrades pensats per a ser discutits en diferents llocs -com en la seua passada visita a Mèxic-, l'extensió dels quals, en conseqüència, tendeix a una certa brevetat. En ells aborda la qüestió social a través de la defensa del territori, la realitat llatinoamericana, els paranys de l'economia social, el reencantament de les institucions, l'habilitat cooptadora de la dominació, les febleses del pensament postmodern o la insubmissió electoral, assenyalant les potencialitats i perills dels antagonismes presents. Quant al seu vessant històric, viatjarem des de Bakunin i Marx fins a les últimes dècades, passant per la revolució -i contrarevolució- de 1936 o Maig del 68. Es tracta, doncs, d'un conjunt de textos variats que abasten un ample ventall. Amb tot açò no pretenem que aquest llibre siga una guia, però sí potser un mapa de les geografi es per les quals transiten els temps moderns en la seua culminació. Amb les seues paraules, a manera de bales i projectils, l'autor dinamita la consciència benpensant posant els pertinents punts sobre les is. Qualsevol que tinga esperances oposades a la devastació capitalista i s'atrevisca a somiar amb una «societat horitzontal, capaç de defensar-se, descentralitzada, equilibrada, igualitària, no patriarcal i autogovernada», trobarà en aquestes línies inspiració i coratge.
